Publicado por

Repte 2: Avaluació heurística

Publicado por

Repte 2: Avaluació heurística

Índex: I. L'objecte de la investigació. II. Dades de la intefície analitzada. III. Metodologia emprada. IV. Anàlisi heurístic. V. Resum dels principals…
Índex: I. L'objecte de la investigació. II. Dades de la intefície analitzada. III. Metodologia emprada. IV. Anàlisi heurístic. V.…

Índex:

I. L'objecte de la investigació.

II. Dades de la intefície analitzada.

III. Metodologia emprada.

IV. Anàlisi heurístic.

V. Resum dels principals problemes esmentats.

VI. Inclusió i diversitat.

V. Bibliografia i recursos emprats.

I. L’objecte de la investigació:

Piskel és una aplicació gratuita i de codi obert que permet a l’usuari crear imatges en dues dimensions (sprites fixes o animats) fent servir la hipèrbole del píxel com a unitat gràfica, mirant d’evocar el look de les produccions multimèdia d’èpoques passades.

L’aplicació disposa d’una sèrie d’eines comunes a d’altres softwares similars, que permeten el dibuix sobre d’un llenç, on el tamany i disposició de la quadrícula és capital.

El dibuix a baixa resolució o pixel art ha vist com creixia la seva influència durant els últims anys, derivant en una infinitat de noves produccions que arriben als mercats en tota mena de suports, especialment a la branca d’oci electrònic, però també com a corrent d’expressió artística, com el cinema.

El producte que s’obté d’aquesta aplicació es sol fer servir com a recurs gràfic per a tercers. 

Octopath Traveller (Square-Enix, 2018, https://www.square-enix-games.com/en_EU/games/octopath-traveler).

 

Survival of the Sublime (The Poncho Pilgrim, 2016, https://www.youtube.com/watch?v=nnneLbP8iQQ).

 

Actualment la tenim a diferents plataformes, com ara aplicació mòbil, d’escriptori i aplicació web. Aquesta última és el subjecte de la nostra anàlisi.


II. Dades de la interfície analitzada:

Piskel App, la interfície analitzada (https://www.piskelapp.com/).

 

Piskel App, versió web (v.0.15.2).

Idioma: anglès.

Plataforma: Google Chrome, macOS 13.0.


III. Metodologia emprada:

Per a la realització d’aquesta anàlisi sense usuaris es duran a terme una sèrie de tasques senzilles amb objectius molt concrets, sempre de manera que s’exposi la bona o mala praxis en l’execució de cada principi heurístic. Per a cadascun dels principis analitzats es disposaran una sèrie de fitxes que contindran:

  • Nom del principi heurístic sota estudi i breu definició.
  • Relació d’elements que es veuen implicats.
  • Tasca proposada.
  • Resultat obtingut.
  • Valoració sobre si és o no un bon exemple d’aplicació del principi.
  • Gravetat del problema, si s’escau.
  • Proposta de millora, si s’escau.

IV. Anàlisi heurístic:

#1_ Visibilitat de l’estat del sistema.

Definició breu del principi: La interfície ha d’informar de quin és l’estat actual de l’activitat de l’usuari fent ús dels diferents mecanismes a l’abast.

Elements implicats: Missatges emergents, simbologia.

Tasca / objectiu: Guardar el progrés d’un arxiu. Es crea una imatge nova i es guarda amb una de les opcions facilitades.

Passar el ratolí per sobre dels elements que conformen l’UI fa que es diferencïin de la resta per indicar-nos quina eina esten fent servir.

 

 

 

 

Elements seleccionats, indicats amb color tònic (Piskel, 2022).

 

Nom de l’arxiu, el símbol * indica temporalitat (Piskel, 2022).

 

Feedback com a missatge emergent (Piskel, 2022).

 

Resultat: El sistema ens alerta a cada operació de l’estat de l’arxiu que estem treballant mitjançant missatges emergents. Les eines seleccionades també estan resaltades. Aquests indicadors fan servir el color groc com a tònic per sobre de la resta.

Valoració: Es fa un ús correcte del principi, donat que s’avisa en tot moment i temps real a l’usuari de quin és l’estat del sistema.

#2_ Sistema i món real.

Definició breu del principi: El sistema ha de fer servir un lleguatge el més humà possible, que faciliti la comunicació entre la màquina i l’usuari.

Elements implicats: Simbologia, convencionalisme, semàntica, iconografia.

Tasca / objectiu: Reconèixer els conceptes i l’organització de la informació de manera innata durant tasques de caire comú, com l’us de la metàfora per millorar la comprensió del UI.

Ús del llenguatge visual i la metàfora (Piskel, 2022).

 

Resultat: La interfície fa ús d’un llenguatge familiar per a l’usuari. Les formes de les eines i les accions derivades de les mateixes tenen relació amb el món real (com ara la manera de dibuixar una figura geomètrica).

Valoració: Es fa un ús correcte del principi en general, però admet certa ambigüitat en alguns grafismes que es podria millorar.

Proposta de millora: No totes les tasques es poden entendre de manera orgànica i l’usuari es veu obligat a passar el ratolí per sobre del butó per conèixer exactament la seva funció. Escollir nous grafismes per a segons quines funcions seria ideal. Un exemple:

Eines de transformació (Piskel, 2022).

 

#3_ Llibertat i control.

Definició breu del principi: Un usuari ha de tindre la possibilitat de desfer-se d’un error inmediat d’una manera directa i senzilla.

Elements implicats: Eines per desfer i refer.

Tasca / objectiu: Provar una sèrie d’accions per comprovar si l’usuari té la opció de tornar a un estat anterior en tot moment o si només es compleix en llocs concrets.

Dreceres de teclat, desfer i refer (Piskel, 2022).

 

Resultat: Es permet al usuari desfer-se d’errors i tornar a un estat anterior o posterior, sempre i quan es tracti de l’àmbit de creació o edició de l’arxiu de treball.

Valoració: Un altre cop, trobem que es fa un ús correcte, però parcialment. L’opció per desfer-se dels errors d’execució existeix, però l’UI no conté cap botó implementat que permeti accedir a aquesta operació més enllà de la drecera de teclat, cosa que sí que ofereixen aplicacions d’ús similar.

Proposta de millora: És necessari implementar botons que contemplin les opcions de refer i desfer. També seria interessant incloure una opció que permetés recuperar arxius esborrats per accident.

#4_ Consistència i estàndards.

Definició breu del principi: Seguir un model establert comú en contextes similars ajuda a que l’usuari es pugui moure per l’aplicació d’una manera més intuitiva i sense haver de provar una funció per confirmar el seu funcionament.

Elements implicats: Elements comuns entre aplicacions del mateix àmbit.

Tasca / objectiu: Comprobar si les funcions bàsiques i la seva disposició espacial comparteixen criteris d’aplicacions d’àmplia difusió al mercat.

Piskel UI (Piskel, 2022).

 

Pixelorama UI (Pixelorama, 2022, https://orama-interactive.itch.io/pixelorama).

 

Adobe Illustrator UI (Adobe, 2022, https://www.adobe.com/es/products/illustrator.html/).

 

Resultat: Si comparem la primera imatge (Piskel) amb les altres dues (Pixelorama i Adobe Illustrator) podem comprovar que, efectivament, existeixen certes convencions que es respecten. Les eines principals es situen en una o dues columnes a l’extrem esquerra de l’UI, mentres que el costat dret queda reservat per als inspectors i les paletes. Per una altra banda, la gestió d’arxius es situa a la part dreta quan totes les aplicacions la tenen a la part superior.

Valoració: L’ús és correcte, però la disposició del menú d’arxiu (a la dreta) no resulta natural, tenint en compte l’interioritzada que està aquesta part del UI en aquesta i d’altres aplicacions semblants.

Proposta de millora: Seria interessant incloure l’opció de personalitzar la disposició dels elements del UI per part de l’usuari. D’altres aplicacions si disposen d’aquesta opció, que normalment ajuda a millorar el flux de treball.

#5_ Prevenció d’errors.

Definició breu del principi: Sempre serà millor crear un sistema que eviti els errors que un que informi correctament d’aquells que ocorren.

Elements implicats: Bon disseny d’UI.

Tasca / objectiu: Comprobar si el disseny del UI és prou consistent per evitar que l’usuari sigui objecte de errors o dificultats que condueixin a errors.

 

 

 

 

Dibuixant a mà alçada (Piskel, 2022).

 

Resultat: El cursor sempre previsualitza quina serà l’àrea de dibuix que ocuparà el nostre traç abans de començar a clicar. Té en compte el tamany i la forma. Això comunica en tot moment a l’usuari com està situat sobre la creació i quin serà el seu resultat aproximat a mesura que faci el dibuix.

Valoració: L’ús és correcte, però l’aplicació no dona peu a gaire més exemples.

#6_ Reconeixement abans que record.

Definició breu del principi: Fer visibles certes funcions o informacions fa que l’usuari disposi d’elles en tot moment, de manera que no hagi de recordar-les constantment.

Elements implicats: Informació en temps real.

Tasca / objectiu: Comprobar l’arquitectura de la informació emprada i difosa per la interfície.

Posició de la capa de treball (Piskel, 2022).

 

Zoom, coordenades i tamany de l’àrea de treball (Piskel, 2022).

 

Tamany del pinzell actual (Piskel, 2022).

 

Resultat: L’UI fa servir el color groc per resaltar les opcions escollides arbitràriament o per comunicar informació del que passa al usuari, com per exemple la capa a la que s’està treballant actualment, el tamany de l’àrea de treball, o la eina seleccionada.

Valoració: L’ús és correcte. En aquest sentit, l’aplicació fa un ús escrupulós.

#7_ Flexibilitat i eficiència d’ús.

Definició breu del principi: Permetre que l’usuari pugui adaptar l’UI ha diferents contextes d’ús (personalització).

Elements implicats: Elements dinàmics.

Tasca / objectiu: Comprovar si l’aplicació permet personalitzar la disposició d’elements o els seus atributs de manera que es pugui adaptar a necessitats diferents independentment de l’usuari.

Panell de configuració (Piskel, 2022).

 

Resultat: En aquest aspecte podem comprovar les limitacions de personalització de l’aplicació. No hi ha cap opció que permeti canviar res de la interfície, només de les característiques de la creativitat a realitzar.

Valoració: L’ús és incorrecte. Es busca que l’usuari no tingui opció de personalitzar la seva experiència.

Gravetat: Lleu. L’aplicació té un ús que deriva en un tipus de producte molt específic. Si es tractés d’una aplicació amb un ventall d’usuari més obert, la gravetat seria més gran.

Proposta de millora: Valorar la possibilitat de fer que alguns conjunts d’eines fosin modulars i es poguessin distribuir de manera arbitrària per l’UI.

#8_ Minimalisme.

Definició breu del principi: Controlant la quantitat i qualitat d’informació que s’entrega visualment a l’usuari repercuteix en una millora clara en l’us de la interfície.

Elements implicats: Disseny estètic, informació rellevant.

Tasca / objectiu: Analitzar com es fa servir l’espai de la interfície i l’eficiència de la comunicació amb l’usuari amb un recorregut visual.

Resultat: Per una banda, trobem que el disseny és força clar, amb colors de forts contrasts i molt d’espai negatiu, que separa bé uns elements dels altres i els diferencia. Per l’altra, trobem botons que mostren més informació de la necessària o conjunts d’eines que no es poden minimitzar de cap manera.

Valoració: L’ús és incorrecte. El conjunt d’eines que es posen a disposició de l’usuari, que són ben poques, podrien estar conjuntades d’una manera més cohesionada. Els tons de negres i grisos en el disseny d’alguns elements fa que sigui difícil delimitar-los a simple vista per alguns usuaris.

Gravetat: Mig. L’estat actual fa que les sessions llargues de treball (com ara el dibuix d’una animació) siguin difícil de dur a terme.

Proposta de millora: Un redisseny de la interfície, amb un model més clar i de millor contrast tindria un impacte en la productivitat molt important.

#9_ Ajudar als usuaris a reconèixer, diagnosticar i recuperar-se dels errors.

Definició breu del principi: Una vegada hi ha un error, el sistema ha d’ésser capaç de guiar al usuari, mitjançant missatges clars, en la manera de trobar una solució.

Elements implicats: Comunicació de l’error, visibilitat de l’error, guia en el procés de solució.

Tasca / objectiu: Generar una situació d’error per a que el sistema ens procuri una solució a l’abast de l’usuari mig.

Possible error i relació de solucions disponibles (Piskel, 2022).

 

Resultat: Al carregar el servei mitjançant un navegador no compatible, s’avisa a l’usuari de la situació, s’explica clarament quin és el problema i s’indica una solució que, en aquest cas, passa per a que l’usuari mateix sigui qui faci servir un navegador alternatiu per accedir-hi.

Valoració: L’ús és correcte. L’error s’indica d’una manera transparent i es proposen una sèrie de directrius a seguir per arribar a una solució.

#10_ Ajuda i documentació.

Definició breu del principi: És necessària la presència d’una relació d’articles d’ajuda no molt extensa, d’utilitat per a l’usuari, fàcilment localitzable i profundament adaptada al contexte de l’aplicació o servei.

Elements implicats: Eines d’ajuda i documentació per a l’usuari (instruccions d’ús, suport).

Tasca / objectiu: Revisar quina documentació inclou l’aplicació i si és d’utilitat real.

Relació de dreceres de teclat (Piskel, 2022).

 

Informació emergent en l’ús d’eines concretes (Piskel, 2022).

 

Enllaços a documentació externa (Piskel, 2022).

 

Resultat: La documentació present in-app queda relegada a dos enllaços externs a la seva pàgina de GitHub corresponent (recordem que es tracta d’un projecte open source). L’arxiu referent a preguntes freqüents és gairebé inexistent. La documentació per comprendre cada eina a disposició es troba com a informació emergent, no sempre explicada amb el mateix nivell de detall.

Valoració: L’ús és incorrecte. S’obliga a l’usuari a buscar documentació en direccions externes. En el cas de GitHub, la documentació subministrada i la manera en que es presenta pot resultar poc accessible per alguns perfils d’usuari més casuals.

Gravetat: Greu. No presentar un mínim d’informació accessible per al ventall d’usuaris objectius corresponent és una errada que influeix directament en el percentatge d’adopció de l’aplicació i relega el seu ús a sectors o processos concrets, desaprofitant tot el potencial que s’ofereix.

Proposta de millora: Implementar un arxiu d’ajuda i tutorials contemporani, accessible i efectiu per a tota mena d’usuaris.


V. Resum dels principals problemes esmentats:

La relació, per tant, dels problemes apareguts, serien els següents:

  • Greu: Manca documental.
  • Mig: Disseny massa complex per les eines ofertes.
  • Lleu: Impossibilitat per personalitzar l’experiència d’usuari a preferències o metodologies de treball.

VI. Inclusió i diversitat:

  • Llenguatge emprat, culturització, contextualització: L’aplicació escull arbitràriament tindre poca documentació, dirigida principalment a desenvolupadors en lloc de l’usuari final. Per tant, no es fa un ús inclusiu ni contempla la diversitat de l’usuari.
  • Identitat de gènere: No es fa cap referència ni existeix una diferència de serveis ofertats depenent d’identitat de cada usuari, cosa que és positiva en aquest sentit.
  • Característiques del disseny: la paleta de colors emprada és molt neutra i amb un contrast interessant, que manté una cohesió continua. Per una altra banda, aquesta cohesió tan estricta fa que no hi hagi opció de personalització o adaptació de la interfície, cosa que deixa a una bona part dels usuaris potencials a un nivell d’us desfavorable si els comparem amb els usuaris més experts.

V. Bibliografia i recursos emprats:

Zapata. M., Mètodes d’avaluació sense usuaris. Barcelona: FUOC. Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya.

Piskel App (https://www.piskelapp.com/).

Debate0en Repte 2: Avaluació heurística

No hay comentarios.

Publicado por

Repte 1: Context i perspectiva de la usabilitat: Lleis i percepcions, Tasca 2

Publicado por

Repte 1: Context i perspectiva de la usabilitat: Lleis i percepcions, Tasca 2

TASCA 2: IDENTIFICACIÓ DE LES LLEIS DE PERCEPCIÓ ASSOCIADES A LA USABILITAT AMB EXEMPLES. Introducció: Aquesta tasca enumera les sis lleis de la…
TASCA 2: IDENTIFICACIÓ DE LES LLEIS DE PERCEPCIÓ ASSOCIADES A LA USABILITAT AMB EXEMPLES. Introducció: Aquesta tasca enumera les sis…

TASCA 2: IDENTIFICACIÓ DE LES LLEIS DE PERCEPCIÓ ASSOCIADES A LA USABILITAT AMB EXEMPLES.

Introducció:

Aquesta tasca enumera les sis lleis de la percepció, repartides en fitxes que exploren la seva bona o mala praxis, aplicades a diferents entorns. Aquesta activitat forma part del Repte 1: Context i perspectiva de la usabilitat: Lleis i percepcions de la matèria Avaluació de la usabilitat.

Lleis:

Llei de Fitts.

Dispositiu: iOS, pantalla de desconnexió – iPhone.
Descripció: Augment dels costos necessaris per dur a terme una acció com a messura dissuasòria.

Pantalla d’apagada d’un iPhone.

 

La llei identifica diferents nivells de costos d’acció en el procés d’interacció. Per exemple, un objete petit que no es distribueix als extrems de un sistema gràfic és més difícil d’ésser susceptible d’interacció que un en les condicions contràries. Això es tradueix en un cost més elevat per unes accions que per unes altres. Fent servir aquesta propietat en la interacció, podem invertir-la per trobar l’efecte desitjat. Abans era fàcil que un telèfon mòbil s’apagués dins una butxaca, donat que l’opció per apagar estava segregada generalment a un botó dedicat. Un dels canvis introduïts per iOS i els dissenys d’iPhone més recents va ser el de augmentar expressament el cost de la interacció per dur a terme el procés d’apagat del terminal: ara seria necessari apretar dos botons alhora i lliscar una opció a pantalla. D’aquesta manera s’impedeix apagar accidentalment el mòbil. És un bon ús.


Llei de Hick.

Dispositiu: Controls remot de diversos fabricants.
Descripció: L’ús d’aparells amb botons contextuals ajuda a tindre una relació més intuitiva.

 

 

 

 

Controls remot. De esquerra a dreta: Apple TV, Samsung AA59, Samsung BN59.

 

Els controls que més botons tenen fan que el temps per a la conclusió d’una acció sigui més gran. A la majoria dels casos, obliga a l’usuari a mirar activament quins són els botons es volen pitjar. Els controls més actuals tendeixen a fer servir una quantitat de butons molt més reduïda, i això fa que l’ús d’aquest dispositiu sigui més intuitiu, amb una bona corva d’aprenentatge (botons que s’han de mantidre apretats, botons hàptics o marcat per veu, entre d’altres). L’ús és correcte, però val a dir que part de les funcions que es podien manipular abans amb remots més antics (brillantor o digitació de l’emisora) passen a la pròpia interfície del televisor, donat que el remot ja no substitueix la manca d’aquest mecanisme en televisors antics.


Principi de similitud.

Dispositiu: Google Drive web app – Navegador web.
Descripció: Dissenyar similituds gràfiques fa que l’usuari relacioni inconcientment elements que considera que formen part d’un mateix sistema.

Google Docs, sistema d’arxius i menú lateral.

 

És important agrupar estèticament elements que estiguin a un mateix nivell semàntic o que pertanyin a un mateix grup de variables. És un principi que està molt interioritzat, més enllà del desenvolupament digital, i podem trobar exemples a tot arreu. L’ús és correcte.


La metàfora.

Dispositiu: Reason 11 – Macbook Air M1.
Descripció: Reforçar-se visualment en metàfores per desenvolupar una aplicació pot esdevindre una gran ajuda per a l’usuari final.

Reason 11, visió del rack.

 

El disseny del rack (conjunt de dispositius virtuals) d’aquesta aplicació està construïda mitjançant una metàfora molt precisa sobre la forma real de cada sintetitzador. La interconnexió entre dispositius es pot fer substituint els cables de «la part del darrera» digital. Tot plegat construeix una experiència fidel per a l’usuari entés. L’ús és correcte.


Dissonància cognitiva.

Dispositiu: Aplicacions web vàries – Navegador web.
Descripció: Comparativa del formulari per demandar una prova del software en el sector dels customer relationship management (CRMs).

Zoho, formulari de prova (https://www.zoho.com/).

 

Salesforce, formulari de prova (https://www.salesforce.com/).

 

Actualment els processos de nous registres per a aplicacions web i serveis és força àgil degut a empreses d’informació com Google o la cessió de dades esdevé una eina potent. Quan trobem que un procediment de registre és molt llarg en moltes ocasions l’usuari recula. Aquests dos exemples exemplifiquen les dues corrents. El primer fa un ús correcte, el segon és incorrecte.


El model mental.

Dispositiu: Pàgina web de Toyota – Navegador web.
Descripció: Comparativa entre la pàgina web global i la pàgina del servei oficial al Japó.

Toyota Global, home (https://www.toyota.com/).

 

Toyota JP, home (https://toyota.jp/).

 

Una de les variables amb més influència a l’hora de plasmar un model mental a un producte digital són les diferències entre països, a l’hora de presentar elements a pantalla. Toyota té molt de recorregut en aquest aspecte. Els sites del Japó es caracteritzen per tenir molt d’espai negatiu, gairebé sempre blanc, i imatges petites i clares. Clarament podem comprovar que model mental japonès xocaria totalment a un usuari occidental, i escollir correctament l’arquitectura és molt important. Un ús incorrecte de model mental amb un usuari objectiu es tradueix en un fracàs greu. L’ús que fa Toyota dels models mentals segons la procedència del usuari és correcte.

Debate0en Repte 1: Context i perspectiva de la usabilitat: Lleis i percepcions, Tasca 2

No hay comentarios.

Publicado por

Repte 1: Context i perspectiva de la usabilitat: Lleis i percepcions, Tasca 1

Publicado por

Repte 1: Context i perspectiva de la usabilitat: Lleis i percepcions, Tasca 1

TASCA 1: IDENTIFICACIÓ DELS PRINCIPIS DE LA USABILITAT AMB EXEMPLES Introducció: Aquesta tasca enumera els onze principis de la usabilitat, repartits en…
TASCA 1: IDENTIFICACIÓ DELS PRINCIPIS DE LA USABILITAT AMB EXEMPLES Introducció: Aquesta tasca enumera els onze principis de la…

TASCA 1: IDENTIFICACIÓ DELS PRINCIPIS DE LA USABILITAT AMB EXEMPLES

Introducció:

Aquesta tasca enumera els onze principis de la usabilitat, repartits en fitxes que exploren la seva bona o mala praxis, aplicats a diferents interfícies. Aquesta activitat forma part del Repte 1: Context i perspectiva de la usabilitat: Lleis i percepcions de la matèria Avaluació de la usabilitat.

Principis:

Principi de coherència.

Dispositiu: Aplicacions Apple Pages, Apple Numbers i Apple Keynote – Entorn nadiu.
Descripció: Comparativa dels menús de navegació de les tres principals eines ofimàtiques distribuides amb el hardware d’Apple.

Apple Pages, menú de navegació. (https://www.apple.com/es/pages/).

 

Apple Numbers, menú de navegació. (https://www.apple.com/es/numbers/).

 

Apple Keynote, menú de navegació. (https://www.apple.com/es/keynote/).

 

Clasificació: Com podem comprobar, es busca intencionadament que l’usuari disposi d’un menú pràcticament idèntic per a totes tres aplicacions. El principal objectiu és augmentar la sinergia entre les aplicacions de la mateixa suite i empetitir la corva d’aprenantatge per a aquells usuaris que es nudreixin d’aquesta relació. És un exemple de bona praxis.


Principi de confirmació.

Dispositiu: Aplicació web de Google Calendar – Navegador web.
Descripció: Importància dels missatges de confirmació com a avís crític.

Google Calendar, eliminant un calendari. (https://calendar.google.com/calendar/).

 

Classificació: Google fa servir un missatge emergent quan l’usuari arriba a l’últim pas necessari per esborrar la totalitat del contingut d’un calendari al seu gestor de dates. Informa d’una manera evident i diferent a la resta de operacions no crítiques de la aplicació perquè el propi usuari tingui més conciència de que allò que s’està fent en aquell moment no té volta enrera. Es fa un ús correcte.


Principi de control.

Dispositiu: Aplicacions Apple iMovie i Adobe Premiere Pro CC – Entorn nadiu.
Descripció: Saber posar a l’abast de l’usuari el conjunt d’eines necessàries per realitzar una tasca més adient, diferenciant entre el que busca l’usuari com a tal per una banda, i pensant en el resultat del producte final per una altra.

Apple iMovie, interfície. (https://www.apple.com/es/imovie/).

 

Adobe Premiere Pro CC, interfície. (https://www.adobe.com/es/products/premiere.html).

 

Classificació: La diferència en les eines disponibles a una banda i altra respon principalment al tipus d’usuari al que va dirigit (casual vs expert) i el producte (o finalitat del producte) que es vol obtindre. Un usuari que volgui muntar un vídeo amb captures del seu últim viatge en família preferirà fer servir iMovie per dues raons: té les eines bàsiques que necessita (transicions, filtres, efectes) i donat a que disposa de menys quantitats de variants la producció amb aquest software és molt més àgil i tindrà menys requisits tècnics. Un usuari que treballi pel sector de les telecomunicacions necessitarà un software amb més eines que permetin equalitzar, etalonar o renderitzar per diferentes plataformes i formats. Si canviem un usuari per l’altre, cap de les aplicacions satisfaria les necessitats de cada usuari. Es fa un ús correcte.


Principi de reconeixement d’errors.

Dispositiu: Aplicació web de Google Docs – Navegador web.
Descripció: Feedback sobre l’estat i atributs d’un arxiu com a vehicle per informar d’errors i previndre’ls.

Google Docs, avís sobre l’estat de la còpia emprada.

 

Google Docs, estructura del canvi de paradigma de gestió d’arxius.

 

Google Docs, feedback emergent sobre canvis en l’estat de la còpia.

 

Classificació: Google Docs fa ús d’una sèrie de mecanismes per a que l’usuari faci una gestió segura dels seus documents. La natura canviant del paradigma de l’ús i el sharing d’arxius (permisos i distribució) mitjançant tecnologies de nùvol fa que la comunicació (per una banda) i la prevenció (per l’altra) en l’us correcte de la documentació necessiti de mecanismes que treballin en grup per dirigir l’experiència de l’usuari: avisos emergents sobre canvis recents o informació persistent en pantalla sobre un o més atributs han de permetre al usuari veure si s’ha comès un error i capacitar-lo per corretgir-ho. L’ús és correcte.


Principi de punt d’entrada.

Dispositiu: Salesforce web (https://www.salesforce.com/es/) – Navegador web.
Descripció: Valoració sobre el punt d’entrada a la seva web.

Salesforce, captura del menú principal.

 

Classificació: La pàgina web de Salesforce té un punt d’entrada amb carències: no disposa d’elements de desplaçament per els mòduls que conté, la navegació és més pròpia d’un document estàtic (molt de scroll sense accessos a ampliació o hipervincles a sub seccions). Poca informació del producte i accès directe entre usuari i producte anunciat. És un cas de mal ús.


Principi de reconèixer abans que recordar.

Dispositiu: Estructura de navegació, diferents exemples – Navegador web.

Dispositiu: Estructura de navegació, diferents exemples – Navegador web.
Descripció: Ús d’estructures assimilades i familiars.

Dribbble, navegació (https://dribbble.com/).

 

GitHub, navegació ( https://github.com/).

 

Unity Learn, navegació (https://learn.unity.com/).

 

Classificació: Fer ús de certs convencionalismes a l’hora de crear un menú de navegació d’una web és clau. D’aquesta manera el que s’aconsegueix és que un usuari nou que visita una web per primera vegada pugui sentir-se familiaritzat amb l’espai. Fer ús d’aquesta pràctica és una bona praxis.


Principi de restricció.

Dispositiu: Notion, aplicació desktop – Macbook Air M1.
Descripció: Buscar una sèrie de limitacions arbitràries per tal d’evitar que l’usuari cometi errors o obtingui un resultat no desitjat.

Notion, diferents captures.

 

Classificació: Notion és una aplicació que es fa servir per a tota mena de funcions. Un dels seus aspectes és la limitació estètica que imposa als seus usuaris. No permet modificar els atributs de cada bloc o tipografies més enllà del que cada bloc estipula. Això permet mantindre una estructura gràficament homogènia entre documents, independement de l’usuari que el crea i desenvolupa, i de l’usuari final. L’ús és correcte i respon a la finalitat de l’aplicació.


Principi de visibilitat.

Dispositiu: Donuts web (https://plunderandpoach.webflow.io/) – Navegador web.
Descripció: Es busca que visualment s’ajudi a l’usuari a emplaçar-se per la web, i es fa servir també la no visibilitat per passar certs elements a segon plànol.

Donuts, menú persistent.

 

Classificació: A la web de Donuts es fa servir un menú persistent lateral distribuit verticalment que destaca el punt progressiu de la situació exacte de l’usuari respecte el scroll. Per tant, a més, serveix com a breadcrumb. És un bon ús.


Concepte d’accessibilitat.

Dispositiu: Display web (https://www.display.care/) – Navegador web.
Descripció: Explicar el repte de fer que l’accessibilitat sigui un concepte plenament integrat en el desenvolupament d’experiències digitals.

Display, opcions d’accessibilitat personalitzades a demanda.

 

Classificació: L’accessibilitat té moltes cares degut a la diversitat d’usuaris i necessitats. Un producte digital que no pugui, vulgui o sàpiga com arribar a tota mena d’usuaris és un producte insuficient. A Display es posa a disposició del mateix usuari la capacitat de modificar en temps real característiques del disseny del site per adequar-lo a les diferents sensibilitats físiques i psicològiques dels perfils d’usuaris. És un ús correcte.


Principi d’affordance.

Dispositiu: Frans Hals Museum web (https://www.franshalsmuseum.nl/en/) – Navegador web.
Descripció: L’affordance emplaça als usuaris a identificar voluntària o involuntàriament quin grau d’accès o permís es té per fer servir un producte o dur a terme una acció.

Display, opcions d’accessibilitat personalitzades a demanda.

 

Classificació: Aquesta web fa servir affordance amagada, representada en elements que fins que no acostem el ratolí no es mostren, especialment important amb el menú de navegació. A la mateixa vegada, la web facilita «tocar» les obres exposades en un parallax que s’atura per facilitar l’acció a l’usuari. És un ús variat i correcte.


Principi de retroacció.

Dispositiu: Aplicació web de Google Mail (https://mail.google.com/mail/) – Navegador web.
Descripció: És capital que quedi constància, mitjançant l’interfície, de les activitats, accions i resultats de l’usuari. Rebre feedback en forma de confirmacions i advertències, sigui amb codis de color o missatges emergents, ajuda a que l’usuari sigui conscient de en quin punt d’un procediment es troba o de si existeix un impediment per dur a terme les accions.

Google Mail, feedback rebut al eliminar un correu prescindible.

 

Classificació: Google Mail, com la gran majoria de les aplicacions de Google, envia constantment missatges automàtics al usuari con a confirmacions de cada acció realitzada. En aquest cas, a més, es permet que l’usuari pugui desfer l’acció inmediata, i per tant pugui corretgir el seu estat. L’ús és correcte.

Debate0en Repte 1: Context i perspectiva de la usabilitat: Lleis i percepcions, Tasca 1

No hay comentarios.