Publicado por

Repte 1: Context i perspectiva de la usabilitat: Lleis i percepcions, Tasca 2

Publicado por

Repte 1: Context i perspectiva de la usabilitat: Lleis i percepcions, Tasca 2

TASCA 2: IDENTIFICACIÓ DE LES LLEIS DE PERCEPCIÓ ASSOCIADES A LA USABILITAT AMB EXEMPLES. Introducció: Aquesta tasca enumera les sis lleis de la…
TASCA 2: IDENTIFICACIÓ DE LES LLEIS DE PERCEPCIÓ ASSOCIADES A LA USABILITAT AMB EXEMPLES. Introducció: Aquesta tasca enumera les sis…

TASCA 2: IDENTIFICACIÓ DE LES LLEIS DE PERCEPCIÓ ASSOCIADES A LA USABILITAT AMB EXEMPLES.

Introducció:

Aquesta tasca enumera les sis lleis de la percepció, repartides en fitxes que exploren la seva bona o mala praxis, aplicades a diferents entorns. Aquesta activitat forma part del Repte 1: Context i perspectiva de la usabilitat: Lleis i percepcions de la matèria Avaluació de la usabilitat.

Lleis:

Llei de Fitts.

Dispositiu: iOS, pantalla de desconnexió – iPhone.
Descripció: Augment dels costos necessaris per dur a terme una acció com a messura dissuasòria.

Pantalla d’apagada d’un iPhone.

 

La llei identifica diferents nivells de costos d’acció en el procés d’interacció. Per exemple, un objete petit que no es distribueix als extrems de un sistema gràfic és més difícil d’ésser susceptible d’interacció que un en les condicions contràries. Això es tradueix en un cost més elevat per unes accions que per unes altres. Fent servir aquesta propietat en la interacció, podem invertir-la per trobar l’efecte desitjat. Abans era fàcil que un telèfon mòbil s’apagués dins una butxaca, donat que l’opció per apagar estava segregada generalment a un botó dedicat. Un dels canvis introduïts per iOS i els dissenys d’iPhone més recents va ser el de augmentar expressament el cost de la interacció per dur a terme el procés d’apagat del terminal: ara seria necessari apretar dos botons alhora i lliscar una opció a pantalla. D’aquesta manera s’impedeix apagar accidentalment el mòbil. És un bon ús.


Llei de Hick.

Dispositiu: Controls remot de diversos fabricants.
Descripció: L’ús d’aparells amb botons contextuals ajuda a tindre una relació més intuitiva.

 

 

 

 

Controls remot. De esquerra a dreta: Apple TV, Samsung AA59, Samsung BN59.

 

Els controls que més botons tenen fan que el temps per a la conclusió d’una acció sigui més gran. A la majoria dels casos, obliga a l’usuari a mirar activament quins són els botons es volen pitjar. Els controls més actuals tendeixen a fer servir una quantitat de butons molt més reduïda, i això fa que l’ús d’aquest dispositiu sigui més intuitiu, amb una bona corva d’aprenentatge (botons que s’han de mantidre apretats, botons hàptics o marcat per veu, entre d’altres). L’ús és correcte, però val a dir que part de les funcions que es podien manipular abans amb remots més antics (brillantor o digitació de l’emisora) passen a la pròpia interfície del televisor, donat que el remot ja no substitueix la manca d’aquest mecanisme en televisors antics.


Principi de similitud.

Dispositiu: Google Drive web app – Navegador web.
Descripció: Dissenyar similituds gràfiques fa que l’usuari relacioni inconcientment elements que considera que formen part d’un mateix sistema.

Google Docs, sistema d’arxius i menú lateral.

 

És important agrupar estèticament elements que estiguin a un mateix nivell semàntic o que pertanyin a un mateix grup de variables. És un principi que està molt interioritzat, més enllà del desenvolupament digital, i podem trobar exemples a tot arreu. L’ús és correcte.


La metàfora.

Dispositiu: Reason 11 – Macbook Air M1.
Descripció: Reforçar-se visualment en metàfores per desenvolupar una aplicació pot esdevindre una gran ajuda per a l’usuari final.

Reason 11, visió del rack.

 

El disseny del rack (conjunt de dispositius virtuals) d’aquesta aplicació està construïda mitjançant una metàfora molt precisa sobre la forma real de cada sintetitzador. La interconnexió entre dispositius es pot fer substituint els cables de «la part del darrera» digital. Tot plegat construeix una experiència fidel per a l’usuari entés. L’ús és correcte.


Dissonància cognitiva.

Dispositiu: Aplicacions web vàries – Navegador web.
Descripció: Comparativa del formulari per demandar una prova del software en el sector dels customer relationship management (CRMs).

Zoho, formulari de prova (https://www.zoho.com/).

 

Salesforce, formulari de prova (https://www.salesforce.com/).

 

Actualment els processos de nous registres per a aplicacions web i serveis és força àgil degut a empreses d’informació com Google o la cessió de dades esdevé una eina potent. Quan trobem que un procediment de registre és molt llarg en moltes ocasions l’usuari recula. Aquests dos exemples exemplifiquen les dues corrents. El primer fa un ús correcte, el segon és incorrecte.


El model mental.

Dispositiu: Pàgina web de Toyota – Navegador web.
Descripció: Comparativa entre la pàgina web global i la pàgina del servei oficial al Japó.

Toyota Global, home (https://www.toyota.com/).

 

Toyota JP, home (https://toyota.jp/).

 

Una de les variables amb més influència a l’hora de plasmar un model mental a un producte digital són les diferències entre països, a l’hora de presentar elements a pantalla. Toyota té molt de recorregut en aquest aspecte. Els sites del Japó es caracteritzen per tenir molt d’espai negatiu, gairebé sempre blanc, i imatges petites i clares. Clarament podem comprovar que model mental japonès xocaria totalment a un usuari occidental, i escollir correctament l’arquitectura és molt important. Un ús incorrecte de model mental amb un usuari objectiu es tradueix en un fracàs greu. L’ús que fa Toyota dels models mentals segons la procedència del usuari és correcte.

Debate0en Repte 1: Context i perspectiva de la usabilitat: Lleis i percepcions, Tasca 2

No hay comentarios.

Publicado por

Repte 1: Context i perspectiva de la usabilitat: Lleis i percepcions, Tasca 1

Publicado por

Repte 1: Context i perspectiva de la usabilitat: Lleis i percepcions, Tasca 1

TASCA 1: IDENTIFICACIÓ DELS PRINCIPIS DE LA USABILITAT AMB EXEMPLES Introducció: Aquesta tasca enumera els onze principis de la usabilitat, repartits en…
TASCA 1: IDENTIFICACIÓ DELS PRINCIPIS DE LA USABILITAT AMB EXEMPLES Introducció: Aquesta tasca enumera els onze principis de la…

TASCA 1: IDENTIFICACIÓ DELS PRINCIPIS DE LA USABILITAT AMB EXEMPLES

Introducció:

Aquesta tasca enumera els onze principis de la usabilitat, repartits en fitxes que exploren la seva bona o mala praxis, aplicats a diferents interfícies. Aquesta activitat forma part del Repte 1: Context i perspectiva de la usabilitat: Lleis i percepcions de la matèria Avaluació de la usabilitat.

Principis:

Principi de coherència.

Dispositiu: Aplicacions Apple Pages, Apple Numbers i Apple Keynote – Entorn nadiu.
Descripció: Comparativa dels menús de navegació de les tres principals eines ofimàtiques distribuides amb el hardware d’Apple.

Apple Pages, menú de navegació. (https://www.apple.com/es/pages/).

 

Apple Numbers, menú de navegació. (https://www.apple.com/es/numbers/).

 

Apple Keynote, menú de navegació. (https://www.apple.com/es/keynote/).

 

Clasificació: Com podem comprobar, es busca intencionadament que l’usuari disposi d’un menú pràcticament idèntic per a totes tres aplicacions. El principal objectiu és augmentar la sinergia entre les aplicacions de la mateixa suite i empetitir la corva d’aprenantatge per a aquells usuaris que es nudreixin d’aquesta relació. És un exemple de bona praxis.


Principi de confirmació.

Dispositiu: Aplicació web de Google Calendar – Navegador web.
Descripció: Importància dels missatges de confirmació com a avís crític.

Google Calendar, eliminant un calendari. (https://calendar.google.com/calendar/).

 

Classificació: Google fa servir un missatge emergent quan l’usuari arriba a l’últim pas necessari per esborrar la totalitat del contingut d’un calendari al seu gestor de dates. Informa d’una manera evident i diferent a la resta de operacions no crítiques de la aplicació perquè el propi usuari tingui més conciència de que allò que s’està fent en aquell moment no té volta enrera. Es fa un ús correcte.


Principi de control.

Dispositiu: Aplicacions Apple iMovie i Adobe Premiere Pro CC – Entorn nadiu.
Descripció: Saber posar a l’abast de l’usuari el conjunt d’eines necessàries per realitzar una tasca més adient, diferenciant entre el que busca l’usuari com a tal per una banda, i pensant en el resultat del producte final per una altra.

Apple iMovie, interfície. (https://www.apple.com/es/imovie/).

 

Adobe Premiere Pro CC, interfície. (https://www.adobe.com/es/products/premiere.html).

 

Classificació: La diferència en les eines disponibles a una banda i altra respon principalment al tipus d’usuari al que va dirigit (casual vs expert) i el producte (o finalitat del producte) que es vol obtindre. Un usuari que volgui muntar un vídeo amb captures del seu últim viatge en família preferirà fer servir iMovie per dues raons: té les eines bàsiques que necessita (transicions, filtres, efectes) i donat a que disposa de menys quantitats de variants la producció amb aquest software és molt més àgil i tindrà menys requisits tècnics. Un usuari que treballi pel sector de les telecomunicacions necessitarà un software amb més eines que permetin equalitzar, etalonar o renderitzar per diferentes plataformes i formats. Si canviem un usuari per l’altre, cap de les aplicacions satisfaria les necessitats de cada usuari. Es fa un ús correcte.


Principi de reconeixement d’errors.

Dispositiu: Aplicació web de Google Docs – Navegador web.
Descripció: Feedback sobre l’estat i atributs d’un arxiu com a vehicle per informar d’errors i previndre’ls.

Google Docs, avís sobre l’estat de la còpia emprada.

 

Google Docs, estructura del canvi de paradigma de gestió d’arxius.

 

Google Docs, feedback emergent sobre canvis en l’estat de la còpia.

 

Classificació: Google Docs fa ús d’una sèrie de mecanismes per a que l’usuari faci una gestió segura dels seus documents. La natura canviant del paradigma de l’ús i el sharing d’arxius (permisos i distribució) mitjançant tecnologies de nùvol fa que la comunicació (per una banda) i la prevenció (per l’altra) en l’us correcte de la documentació necessiti de mecanismes que treballin en grup per dirigir l’experiència de l’usuari: avisos emergents sobre canvis recents o informació persistent en pantalla sobre un o més atributs han de permetre al usuari veure si s’ha comès un error i capacitar-lo per corretgir-ho. L’ús és correcte.


Principi de punt d’entrada.

Dispositiu: Salesforce web (https://www.salesforce.com/es/) – Navegador web.
Descripció: Valoració sobre el punt d’entrada a la seva web.

Salesforce, captura del menú principal.

 

Classificació: La pàgina web de Salesforce té un punt d’entrada amb carències: no disposa d’elements de desplaçament per els mòduls que conté, la navegació és més pròpia d’un document estàtic (molt de scroll sense accessos a ampliació o hipervincles a sub seccions). Poca informació del producte i accès directe entre usuari i producte anunciat. És un cas de mal ús.


Principi de reconèixer abans que recordar.

Dispositiu: Estructura de navegació, diferents exemples – Navegador web.

Dispositiu: Estructura de navegació, diferents exemples – Navegador web.
Descripció: Ús d’estructures assimilades i familiars.

Dribbble, navegació (https://dribbble.com/).

 

GitHub, navegació ( https://github.com/).

 

Unity Learn, navegació (https://learn.unity.com/).

 

Classificació: Fer ús de certs convencionalismes a l’hora de crear un menú de navegació d’una web és clau. D’aquesta manera el que s’aconsegueix és que un usuari nou que visita una web per primera vegada pugui sentir-se familiaritzat amb l’espai. Fer ús d’aquesta pràctica és una bona praxis.


Principi de restricció.

Dispositiu: Notion, aplicació desktop – Macbook Air M1.
Descripció: Buscar una sèrie de limitacions arbitràries per tal d’evitar que l’usuari cometi errors o obtingui un resultat no desitjat.

Notion, diferents captures.

 

Classificació: Notion és una aplicació que es fa servir per a tota mena de funcions. Un dels seus aspectes és la limitació estètica que imposa als seus usuaris. No permet modificar els atributs de cada bloc o tipografies més enllà del que cada bloc estipula. Això permet mantindre una estructura gràficament homogènia entre documents, independement de l’usuari que el crea i desenvolupa, i de l’usuari final. L’ús és correcte i respon a la finalitat de l’aplicació.


Principi de visibilitat.

Dispositiu: Donuts web (https://plunderandpoach.webflow.io/) – Navegador web.
Descripció: Es busca que visualment s’ajudi a l’usuari a emplaçar-se per la web, i es fa servir també la no visibilitat per passar certs elements a segon plànol.

Donuts, menú persistent.

 

Classificació: A la web de Donuts es fa servir un menú persistent lateral distribuit verticalment que destaca el punt progressiu de la situació exacte de l’usuari respecte el scroll. Per tant, a més, serveix com a breadcrumb. És un bon ús.


Concepte d’accessibilitat.

Dispositiu: Display web (https://www.display.care/) – Navegador web.
Descripció: Explicar el repte de fer que l’accessibilitat sigui un concepte plenament integrat en el desenvolupament d’experiències digitals.

Display, opcions d’accessibilitat personalitzades a demanda.

 

Classificació: L’accessibilitat té moltes cares degut a la diversitat d’usuaris i necessitats. Un producte digital que no pugui, vulgui o sàpiga com arribar a tota mena d’usuaris és un producte insuficient. A Display es posa a disposició del mateix usuari la capacitat de modificar en temps real característiques del disseny del site per adequar-lo a les diferents sensibilitats físiques i psicològiques dels perfils d’usuaris. És un ús correcte.


Principi d’affordance.

Dispositiu: Frans Hals Museum web (https://www.franshalsmuseum.nl/en/) – Navegador web.
Descripció: L’affordance emplaça als usuaris a identificar voluntària o involuntàriament quin grau d’accès o permís es té per fer servir un producte o dur a terme una acció.

Display, opcions d’accessibilitat personalitzades a demanda.

 

Classificació: Aquesta web fa servir affordance amagada, representada en elements que fins que no acostem el ratolí no es mostren, especialment important amb el menú de navegació. A la mateixa vegada, la web facilita «tocar» les obres exposades en un parallax que s’atura per facilitar l’acció a l’usuari. És un ús variat i correcte.


Principi de retroacció.

Dispositiu: Aplicació web de Google Mail (https://mail.google.com/mail/) – Navegador web.
Descripció: És capital que quedi constància, mitjançant l’interfície, de les activitats, accions i resultats de l’usuari. Rebre feedback en forma de confirmacions i advertències, sigui amb codis de color o missatges emergents, ajuda a que l’usuari sigui conscient de en quin punt d’un procediment es troba o de si existeix un impediment per dur a terme les accions.

Google Mail, feedback rebut al eliminar un correu prescindible.

 

Classificació: Google Mail, com la gran majoria de les aplicacions de Google, envia constantment missatges automàtics al usuari con a confirmacions de cada acció realitzada. En aquest cas, a més, es permet que l’usuari pugui desfer l’acció inmediata, i per tant pugui corretgir el seu estat. L’ús és correcte.

Debate0en Repte 1: Context i perspectiva de la usabilitat: Lleis i percepcions, Tasca 1

No hay comentarios.