Adobe Premiere Pro CC, interfície. (https://www.adobe.com/es/products/premiere.html).

Classificació: La diferència en les eines disponibles a una banda i altra respon principalment al tipus d’usuari al que va dirigit (casual vs expert) i el producte (o finalitat del producte) que es vol obtindre. Un usuari que volgui muntar un vídeo amb captures del seu últim viatge en família preferirà fer servir iMovie per dues raons: té les eines bàsiques que necessita (transicions, filtres, efectes) i donat a que disposa de menys quantitats de variants la producció amb aquest software és molt més àgil i tindrà menys requisits tècnics. Un usuari que treballi pel sector de les telecomunicacions necessitarà un software amb més eines que permetin equalitzar, etalonar o renderitzar per diferentes plataformes i formats. Si canviem un usuari per l’altre, cap de les aplicacions satisfaria les necessitats de cada usuari. Es fa un ús correcte.

Principi de reconeixement d’errors.

Dispositiu: Aplicació web de Google Docs – Navegador web.
Descripció: Feedback sobre l’estat i atributs d’un arxiu com a vehicle per informar d’errors i previndre’ls.

Google Docs, avís sobre l’estat de la còpia emprada.

Google Docs, estructura del canvi de paradigma de gestió d’arxius.

Google Docs, feedback emergent sobre canvis en l’estat de la còpia.

Classificació: Google Docs fa ús d’una sèrie de mecanismes per a que l’usuari faci una gestió segura dels seus documents. La natura canviant del paradigma de l’ús i el sharing d’arxius (permisos i distribució) mitjançant tecnologies de nùvol fa que la comunicació (per una banda) i la prevenció (per l’altra) en l’us correcte de la documentació necessiti de mecanismes que treballin en grup per dirigir l’experiència de l’usuari: avisos emergents sobre canvis recents o informació persistent en pantalla sobre un o més atributs han de permetre al usuari veure si s’ha comès un error i capacitar-lo per corretgir-ho. L’ús és correcte.

Principi de punt d’entrada.

Dispositiu: Salesforce web (https://www.salesforce.com/es/) – Navegador web.
Descripció: Valoració sobre el punt d’entrada a la seva web.

Salesforce, captura del menú principal.

Classificació: La pàgina web de Salesforce té un punt d’entrada amb carències: no disposa d’elements de desplaçament per els mòduls que conté, la navegació és més pròpia d’un document estàtic (molt de scroll sense accessos a ampliació o hipervincles a sub seccions). Poca informació del producte i accès directe entre usuari i producte anunciat. És un cas de mal ús.

Principi de reconèixer abans que recordar.

Dispositiu: Estructura de navegació, diferents exemples – Navegador web.

Dispositiu: Estructura de navegació, diferents exemples – Navegador web.
Descripció: Ús d’estructures assimilades i familiars.

Dribbble, navegació (https://dribbble.com/).

GitHub, navegació ( https://github.com/).

Unity Learn, navegació (https://learn.unity.com/).

Classificació: Fer ús de certs convencionalismes a l’hora de crear un menú de navegació d’una web és clau. D’aquesta manera el que s’aconsegueix és que un usuari nou que visita una web per primera vegada pugui sentir-se familiaritzat amb l’espai. Fer ús d’aquesta pràctica és una bona praxis.

Principi de restricció.

Dispositiu: Notion, aplicació desktop – Macbook Air M1.
Descripció: Buscar una sèrie de limitacions arbitràries per tal d’evitar que l’usuari cometi errors o obtingui un resultat no desitjat.

Notion, diferents captures.

Classificació: Notion és una aplicació que es fa servir per a tota mena de funcions. Un dels seus aspectes és la limitació estètica que imposa als seus usuaris. No permet modificar els atributs de cada bloc o tipografies més enllà del que cada bloc estipula. Això permet mantindre una estructura gràficament homogènia entre documents, independement de l’usuari que el crea i desenvolupa, i de l’usuari final. L’ús és correcte i respon a la finalitat de l’aplicació.

Principi de visibilitat.

Dispositiu: Donuts web (https://plunderandpoach.webflow.io/) – Navegador web.
Descripció: Es busca que visualment s’ajudi a l’usuari a emplaçar-se per la web, i es fa servir també la no visibilitat per passar certs elements a segon plànol.

Donuts, menú persistent.

Classificació: A la web de Donuts es fa servir un menú persistent lateral distribuit verticalment que destaca el punt progressiu de la situació exacte de l’usuari respecte el scroll. Per tant, a més, serveix com a breadcrumb. És un bon ús.

Concepte d’accessibilitat.

Dispositiu: Display web (https://www.display.care/) – Navegador web.
Descripció: Explicar el repte de fer que l’accessibilitat sigui un concepte plenament integrat en el desenvolupament d’experiències digitals.

Display, opcions d’accessibilitat personalitzades a demanda.

Classificació: L’accessibilitat té moltes cares degut a la diversitat d’usuaris i necessitats. Un producte digital que no pugui, vulgui o sàpiga com arribar a tota mena d’usuaris és un producte insuficient. A Display es posa a disposició del mateix usuari la capacitat de modificar en temps real característiques del disseny del site per adequar-lo a les diferents sensibilitats físiques i psicològiques dels perfils d’usuaris. És un ús correcte.

Principi d’affordance.

Dispositiu: Frans Hals Museum web (https://www.franshalsmuseum.nl/en/) – Navegador web.
Descripció: L’affordance emplaça als usuaris a identificar voluntària o involuntàriament quin grau d’accès o permís es té per fer servir un producte o dur a terme una acció.

Display, opcions d’accessibilitat personalitzades a demanda.

Classificació: Aquesta web fa servir affordance amagada, representada en elements que fins que no acostem el ratolí no es mostren, especialment important amb el menú de navegació. A la mateixa vegada, la web facilita «tocar» les obres exposades en un parallax que s’atura per facilitar l’acció a l’usuari. És un ús variat i correcte.

Principi de retroacció.

Dispositiu: Aplicació web de Google Mail (https://mail.google.com/mail/) – Navegador web.
Descripció: És capital que quedi constància, mitjançant l’interfície, de les activitats, accions i resultats de l’usuari. Rebre feedback en forma de confirmacions i advertències, sigui amb codis de color o missatges emergents, ajuda a que l’usuari sigui conscient de en quin punt d’un procediment es troba o de si existeix un impediment per dur a terme les accions.

Google Mail, feedback rebut al eliminar un correu prescindible.

Classificació: Google Mail, com la gran majoria de les aplicacions de Google, envia constantment missatges automàtics al usuari con a confirmacions de cada acció realitzada. En aquest cas, a més, es permet que l’usuari pugui desfer l’acció inmediata, i per tant pugui corretgir el seu estat. L’ús és correcte.